Risultati di ricerca
Look up de jure in Wiktionary, the free dictionary. In law and government, de jure ( / deɪ ˈdʒʊəri, di -, - ˈjʊər -/, Latin: [deː ˈjuːre]; lit. 'by law') describes practices that are legally recognized, regardless of whether the practice exists in reality. [1] In contrast, de facto ('in fact') describes situations that exist in ...
De iure belli ac pacis (Il diritto della guerra e della pace) è un'opera di Ugo Grozio (Huig de Groot), giurista, filosofo e scrittore olandese, composta nel 1625. Ha come scopo principale combattere la forza cercando la stabilità e la certezza nel diritto, presentando la teoria della guerra giusta e affermando il principio che tutte le nazioni siano legate dal principio del diritto naturale .
De iure ehk de jure ( ladina keeles 'kehtiva õigusega', 'õiguslikult, juriidiliselt', 'seaduste kohaselt', 'ametlikult') on mõiste, mis vastandub väljendile de facto ('tegelikult', 'faktiliselt', 'praktikas'). Neid väljendeid kasutatakse vastanduvatena juhtudel, kui mingi olukord on tegelikult ja juriidilis-õiguslikult erinev.
De iure. De iure jeb de jure ( latviešu: saskaņā ar likumu) ir no latīņu valodas cēlies izteiciens, kas juridiskajā terminoloģijā norāda uz situācijas formālo pusi. Parasti lieto kā antonīmu terminam "de facto". Terminus " de iure " un " de facto " lieto gadījumos, kad jānorāda uz atšķirību starp formālo un praktisko lietu ...
De iure. De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment. [1] [2] S'oposa a de facto, que significa 'de fet'. [3] Una situació de iure és la que està reconeguda per la legalitat vigent o per l'autoritat competent en virtut d'una llei, reglament o acte formal.
De iure ye una locución latina que significa de dreito, ye decir, con reconeiximiento churidico, legalment. S'oposa a de facto , que significa de feito . Una situación de iure ye a que ye reconoixida por a legalidat vichent u por l'autoridat competent en virtut d'una lei, reglamento u acto formal.
de iure. 〈 de i̯ùre 〉 locuz. lat. (propr. «di diritto»). – Espressione usata nel linguaggio giur., per lo più contrapp. a de facto («di fatto»), per indicare conformità all’ordinamento giuridico; in partic., nel diritto internazionale, è usata per indicare il riconoscimento di un nuovo stato o di un nuovo governo in modo pieno ...
